Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 99

Diccionari de la llengua catalana
31. desitjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat. deixar a desitjar Ésser [...]
32. zigurat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temple en forma de torre escalonada i piramidal, erigit pels sumeris i els seus successors en honor als déus. [...]
33. onerari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la càrrega. Nau onerària. Que té cura d'una cosa, però no en té l'honor. [...]
34. trisagi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne en què es repeteix tres vegades la paraula sant, en honor de Déu, de Jesucrist o de la Santíssima Trinitat. [...]
35. afer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa a fer de certa importància, risc o perill. Controlar les visites era un afer delicat. afer d'honor Afer en què l'honor està compromès. afer d'honor Duel. Esdeveniment rellevant que té un impacte notable en política. Allò en què esmercem treball [...]
36. escorta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tropa que acompanya algú d'un lloc a un altre per curar de la seva seguretat, fer-li honor, evitar que fugi. Forma part de l'escorta del general. Portava quatre homes d'escorta. Acció d'escortar. Fer escorta a algú. Fer escorta a un comboi de municions, a una columna de presoners [...]
37. epuló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els romans, sacerdot que presidia els banquets donats en honor dels déus. Persona donada al vici de la gola, que menja massa. [...]
38. distinció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distinció de les seves maneres. Prerrogativa, honor, concedit a algú per recompensar el mèrit. Acordar, atorgar, donar, una distinció. Una distinció merescuda.  [...]
39. gelós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que té un zel recelós per allò que estima. Estar gelós del seu honor, del seu bon nom. [...]
40. eminència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc eminent. Protuberància 1 . Qualitat d'eminent. Títol d'honor que es dona als cardenals. eminència grisa Conseller privat que actua a l'ombra. [...]
Pàgines  4 / 10 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  Següent >>